Els contes clàssics i l’educació infantil

Aquesta entrada la dedico a parlar sobre l’article Els contes clàssics i l’educació infantil de la formadora especialitzada en contes i educació emocional Eva Martínez Pardo. He volgut compartir-lo amb tots vosaltres, ja que trobo que és útil i dóna consells interessants alhora d’escollir un conte o un altre per a tractar temes emocionals amb els més petits.

En aquest defensa els contes clàssics, i en parla no només com a recurs essencial per a potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia dels infants, sinó com a quelcom que afavoreix el desenvolupament psicològic de la primera infància.

Segons l’autora, els contes clàssics són més eficaços a l’hora de tractar les emocions que la literatura creada expressament per treballar les emocions. I això és degut a que aquests els impliquen emocionalment i tracten amb naturalitat qüestions emocionals difícils (por a l’abandó, gelosia entre germans, mort de la mare, etc). Per tant, plantegen les pors més profundes dels infants i els ajuden a gestionar les emocions que hi apareixen, sense que ningú els digui quina és l’emoció adequada que han de sentir.

Espero que us agradi tant com a mi i que us sigui de gran utilitat.

Anuncis

Sin ordenadores ni wifi: así son los colegios que triunfan en Silicon Valley

Desprès de llegir l’article Sin ordenadores ni wifi: así son los colegios que triunfan en Silicon Valley  escrit per Rita Abundancia, puc dir que m’ha sobtat molt que els creadors dels softwares i les aplicacions tecnològiques siguin els que decideixen dur als fills a escoles on no hi ha ordinadors.

Personalment penso que és necessari que els nens tinguin cert contacte amb les noves tecnologies a l’escola, ja que són el futur i se’ls ha d’educar perquè en facin un bon ús. I parlo d’un cert contacte perquè també penso que els nens, quan estan a casa seva, es troben en contacte contínuament amb la tecnologia i cal que des de l’escola no es perdin els efectius mètodes tradicionals d’aprenentatge.

Cal dir que, moltes escoles decideixen incloure les noves tecnologies de sobte, sense valorar quines són les millores o desavantatges que aquestes els aporten i sense planificar aquest tipus d’activitats. Seria necessari que les escoles tinguessin un objectiu que marqui la seva inclusió dels dispositius tecnològics a l’aula, així com una bona preparació dels mestres per a que siguin capaços de fer un bon ús d’aquests.

Així doncs, considero que cal incloure la tecnologia a les aules amb moderació i que no hem d’oblidar que hi ha coses que no es poden substituir per una pantalla d’ordinador sinó que cal viure i sentir-les en el món real.

Sin ordenadores ni wifi: así son los colegios que triunfan en Silicon Valley

Ambientes de aprendizaje mediados por las TIC, hallando sentidos en la escuela

En aquesta entrada parlaré sobre un altre article que trobo interessant, tot i que no té a veure amb la temàtica del meu blog expressament. Aquest s’anomena Ambientes de aprendizaje mediados por las TIC, hallando sentidos en la escuela, escrit per Lina Lindsay Tenorio & Henry A. Taquez i parla sobre les noves tecnologies en general.

En l’actualitat ens trobem immerssos en les noves tecnologies i els més petits aprenen amb més facilitat a fer ús dels dispositius mòbils, ja que la majoria els tenen a casa al seu abast. Hi ha mestres que plantegen aquesta situació com a un problema, com a una distracció de les activitats acadèmiques. Tot i així, haurien de tenir en compte que l’educació s’ha d’anar reinventant i que si ens trobem envoltats de tecnologia la podríem utilitzar a l’aula per ensenyar als infants a fer-ne un bon ús i explotar les possibilitats que ens aporta.

En l’article es proposa fer una revista digital, ja que és una activitat interessant i motivadora pels infants, que afavoreix la seva autonomia, i que enforteix actituts i valors com la responsabilitat, el treball en equip y una bona predisposició envers els aprenentatges que es pretenen assolir.  I és que aquesta activitat, a més, ens permet treballar diversos aspectes com l’escriptura, la maquetació, l’edició d’imatges, les cerques d’internet, entre d’altres aspectes, a través de les TIC.

Revista Digital Asuncionista

Cal tenir en compte que, per a dur a terme un projecte d’aquest caire, cal tenir en compte les tres dimensions que conformen un ambient d’aprenentatge òptim: l’educativa, la pedagògica i la didàctica.

Elementos Diseño Experiencia Educativa

Així doncs, proposo que ens animem tots a preparar una experiència educativa semblant i que expliquem les pròpies experiències aquí perquè tots puguem enriquir-nos i prendre nota dels resultats.

Els Codis QR a les aules

Com ja sabem, el Codi QR és un tipus de codi de barres bidimensional, dins el qual hi trobem la informació codificada, cosa que permet emmagatzemar gran quantitat d’informació alfanumèrica. Es tracta d’un sistema que ens permet emmagatzemar informació diversa (pàgines web, missatges, imatges, vídeos, etc.), la qual es pot llegir amb qualsevol dispositiu intel·ligent que disposi de càmera i d’un lector de Codis QR, el qual és gratuït i molt senzill d’utilitzar.

Els codis QR són fàcilment identificables per la seva forma quadrada i pels tres quadres ubicats a les cantonades superiors i inferior esquerra. Cal dir que la resta de característiques, com els colors o el dibuix de l’interior, es poden personalitzar.

Trobem diverses pàgines que ens permeten crear Codis QR, les quals no presenten cap tipus de dificultat a l’hora d’utilitzar-les. Tant sols cal escriure l’enllaç i la página ens crea la matriu, permetent-nos personalitzar-la al nostre gust. Per exemple, un generador de Codis QR que conec és l’Unitag.

Fer ús d’aquest sistema com a recurs a les aules és molt  interessant, ja que ens permet despertar l’atenció, la motivació i l’actitud positiva dels alumnes. Així doncs, si l’utilitzem adequadament, podem ser capaços de transformar una activitat avorrida i feixuga pels infants en una activitat divertida i emocionant.

Tal i com ens diu Karen Mensing al vídeo “La màgia de les códigos QR en el aula”, es tracta d’un instrument que podem utilitzar en qualsevol àrea i per treballar qualsevol tipus de matèria. Per tant, hem de tenir en compte que podem ensenyar el mateix amb Codis QR que sense ells, tot i que fent-ne ús podem modificar l’actitud i la predisposició dels més petits.

És important destacar el cas de l’escola “Els Cossetans”, la qual treballa amb Codis QR i ha guanyat el primer premi al “Mobile Learning Awards 2016” de Barcelona. Aquest primer premi es troba a la categoria “Escoles Innovadores en l’Aplicació de les Tecnologies Digitals” i el van adquirir a través de la presentació del projecte “La biblioteca digital i la ràdio escolar”.

codis qr nens.jpg

El model SAMR i la Taxonomia de Bloom

L’article de Ruben Puentedura anomenat SAMR and Blooms Taxonomy: Assembling the Puzzle, ens dóna informació sobre el Model SAMR i la Taxonomia de Bloom.

Així doncs, aquest article ens diu que el Model SAMR dóna eines als docents per a adaptar els ambients d’aprenentatge tradicionals a les TIC. Aquest està dividit en quatre nivells d’aprenentatge, els quals són Substituir, Augmentar, Modificar i Redefinir.

D’altra banda, la Taxonomia de Bloom ens mostra de manera jeràrquica (de menor a major influència en l’infant) una classificació dels objectius que compleix una activitat educativa.

Cal dir que moltes vegades aquests dos conceptes van lligats, tot i que no sempre. Els dos segueixen un ordre jeràrquic en el qual el que es considera més innovador es situa a dalt i el que és més tradicional es situa a la part inferior, tal i com podem veure a la següent imatge:

model samr.jpeg