El model SAMR i la Taxonomia de Bloom

L’article de Ruben Puentedura anomenat SAMR and Blooms Taxonomy: Assembling the Puzzle, ens dóna informació sobre el Model SAMR i la Taxonomia de Bloom.

Així doncs, aquest article ens diu que el Model SAMR dóna eines als docents per a adaptar els ambients d’aprenentatge tradicionals a les TIC. Aquest està dividit en quatre nivells d’aprenentatge, els quals són Substituir, Augmentar, Modificar i Redefinir.

D’altra banda, la Taxonomia de Bloom ens mostra de manera jeràrquica (de menor a major influència en l’infant) una classificació dels objectius que compleix una activitat educativa.

Cal dir que moltes vegades aquests dos conceptes van lligats, tot i que no sempre. Els dos segueixen un ordre jeràrquic en el qual el que es considera més innovador es situa a dalt i el que és més tradicional es situa a la part inferior, tal i com podem veure a la següent imatge:

model samr.jpeg

 

Anuncis

Anàlisi interactivitat

El concepte d’interactivitat es refereix a la relació de participació que s’estableix entre les persones i els sistemes informàtics, és a dir, la capacitat que té l’ordinador de donar poder a les persones i respondre el que aquests requereixen en poc temps.

Aquesta pot ser de dos tipus:

  • Interactivitat selectiva: la interactivitat es dona alhora de seleccionar les diferents opcions que ofereix el programa.
  • Interactivitat comunicativa: permet expressar-se i comunicar-se.

Per saber si el grau d’interactivitat del producte és elevat, cal tenir en compte el nivell d’intervenció de l’usuari, l’existència de moltes opcions d’accés a la informació, la senzillesa a l’hora de comunicar-se amb l’aplicació i la rapidesa per realitzar els processos. Si la persona té molta llibertat a l’hora d’escollir que fer o com fer-ho i l’aplicació és eficaç al moment de respondre al que se li demana, podem classificar la seva interactivitat com a elevada.

L’aplicació que he escollit s’anomena Who wants to live a million years? En aquesta cal escollir tres espècies entre moltes possibilitats i, tant sols es poden fer dues modificacions durant el transcurs de tota l’activitat. L’objectiu que et planteja és el d’aconseguir que aquestes espècies es reprodueixin i mutin fins que s’aconsegueixi l’espècie que sobreviurà a tots els entrebancs al llarg d’un milió d’anys.

Així doncs, podem dir que la interactivitat d’aquesta aplicació és selectiva, ja que la persona ha de realitzar accions amb el ratolí per avançar. A més, s’encarrega d’escollir les espècies amb les que vols iniciar el joc clicant amb el ratolí, així com també clica les fletxes per seguir avançant o damunt la barra salvavides per introduir una espècie que creu que pot salvar a les altres.

Així doncs, cal dir que la interactivitat entre l’usuari i l’aplicació és molt elevada, ja que li permet modificar i escollir les espècies per tal de crear l’espècie que sobreviurà i, tot seguit, veure el resultat que obtindrà amb la seva tria molt ràpidament.

Cal dir que si la persona s’equivoca i l’espècie que escull no està preparada per sobreviure als reptes que van sortint, s’acaba el joc. A més el nivell d’aquesta és força complicat, tot i que et motiva a repetir el procés per aconseguir el que et demana i, personalment, l’he trobat molt interessant i engrescadora.